jueves, 30 de diciembre de 2010

"Als Reis Mags d'Orient els hi demanaria algun rival que em compliqués una mica les coses".



Tot aprofitant la gala d’entrega dels premis Crack-Màquina 2.010, el flamant campió Roger Vilamala va compartir uns minuts amb nosaltres en una entrevista sincera i atrevida. Durant uns minuts, l’administratiu modest i prudent va deixar pas a una eufòria totalment desmesurada i injustificada i va tenir paraules per tothom. A continuació podeu llegir la entrevista íntegra.

Entrevistadora – Molt bon dia Crack-Maquina.
Roger – Bon dia.

E – En primer lloc, moltes felicitats per el títol.
R – Moltes gràcies.

E – Com a guanyador del CM 2.010 et donem la benvinguda i, amb el teu permís, et farem unes preguntes perquè tu puguis fer les teves valoracions i així, els seguidors, puguin conèixer millor qui és en Roger Vilamala.
R - Em sembla perfecte.

E – Creus que és un títol merescut?
R – Sense cap mena de dubte, una competició de llarga durada o llarg plaç com és aquesta, sempre l’acaba guanyant qui ha fet més mèrits. Per tant, resumiria el meu títol sota la paraula “JUSTÍCIA”.

E – Esperaves aconseguir el títol?
R – Home, la veritat és que després del fulgurant inici del nostre rival Lluís Mas varen sorgir certs dubtes, però també s’ha de dir que sempre havia cregut en les meves possibilitats, sabia que en certes facetes podríem recuperar tot el que s’havia perdut i així va ser.

E – Quina utilitat penses donar al premi aconseguit?
R – Doncs si vols que et digui la veritat ha estat un vist i no vist, entre la loteria i les multes per aparcar en càrrega i descàrrega s’ha esfumat tot ràpidament.

E – Si vols dedicar unes paraules per als Municipals de Vic...
R – La veritat és que tots ells són unes bellíssimes persones i estan estupendament qualificats per exercir tasques socialment responsables.

E – Veus viable revalidar el títol?
R – Totalment, perquè ens hem d’enganyar. Després de la humilitat que l’any anterior ens va portar a la glòria, he de dir que per a tothom sóc el rival a batre per a la propera edició. És un “tots contra mi” d’on crec, sincerament, que tinc força números de tornar a alçar-me amb el trofeu. Qui vulgui prendre’m el títol haurà de suar sang i llàgrimes...

E – Qui creus que és el gran rival de cara al títol CM 2.011?
R – L’amic Pep m’ha demostrat que no hi ha rival petit, però la modèstia d’en Xose i el saber fer de la seva difunta àvia també m’han ensenyat que qui et critica és perquè et té enveja, i crec que tothom parteix amb les mateixes probabilitats d’èxit excepte jo, que estic, humilment parlant, un esglaó per damunt de tota la resta.

E – Qui penses que és el favorit per emportar-se la "Cullera de fusta 2011"?
R – Tal i com he explicat en l’anterior pregunta, la Cullera de fusta estarà molt disputada essent jo mateix l’aspirant amb menys possibilitats de caure en un forat negre com seria aquest premi honorífic... Sobre la resta, no sóc capaç de mullar-me al respecte.

E – A continuació et direm una sèrie de noms, tu hauràs de qualificar-los amb una paraula o frase: El primer, Julio-Alberto Hernandez.
R – Exiliat. (Per estudiar com diu ell o per no donar la cara després del NO triomf de l’escuderia Toro Rosso al Mundial de F1...)


E – Joan Salvans.
R – Lesionat. (Guanyar el CM del Mundial l’hi va fer mal. Sincerament, es veu amb més opcions de les que segurament té, fins i tot ja ha dit que el CM 2.011 estava “xupat”)


E – Adrià Cribillés.
R – Guti. (Per lo de la eterna promesa, sembla que està allà amb opcions de guanyar alguna cosa, però els anys passen i tot segueix igual)

E – Xavier Vilamala.
R – Mourinho (Per la seva actitud provocadora i final en fracàs en aquesta competició)

E – Lluis Mas.
R – Arrencada de cavall, parada de burro. (Per l’evident devallada que va patir després d’un gran inici)

E – Tornem a les preguntes. Has trobat a faltar alguna cosa en aquesta primera edició del Crack-Màquina 2010?
R – Sempre es pot millorar, de cara al futur demanaria algun rival que em posés les coses una mica més complicades.


E – Posa un titular a la temporada 2.010 del Crack-Màquina.
R – Doncs una temporada brillant per alguns i no tant brillant o fracàs rotund per a alguns altres. Per al gran públic, el titular podria ser que s’ha complert amb les expectatives que m’apuntaven com a guanyador contundent de la competició.

E – Per acabar, farem unes comparatives, tu t’has de decantar per un dels dos. Comencem: Joan Laporta o Sandro Rosell?
R – Sandro Rosell.

E – Adrià Cribillés o Andrés Iniesta?
R – Sense cap mena de dubte, Adrià Cribillés, la categoria d’aquest nano no té preu. I ell mai no marxaria ovacionat de Cornellà-Prat, Grande Kàiser!

E – Espanyol o Reial Madrid?
R – Aquesta és una pregunta difícil de respondre, o millor dit, per a mi no té resposta. Els dos són tractats amb les mateixes condicions...

E – Alicia Sanchez Camacho o Albert Rivera?
R – A nivell personal respondria el mateix que en l’anterior pregunta, ara bé, com a polític que fa la seva feina, ens agradi o no, Albert Rivera.

E – Joan Salvans o Pitoniso Pito?
R – Una altre resposta clara, Joan Salvans. Com a anècdota diré que fa uns dies, amb el canvi d’entrenador del Gimnàstic, em va comentar que ara es veuria com milloraria l’equip. I al següent partit, Granada 6 – Gimnàstic 1. Ja m’ho deia ell...

E – Bé doncs, això és tot. Insistim en felicitar-te, et donem moltes gràcies per dedicar-nos aquests minuts i et desitgem un molt bon any.
R – Moltes gràcies a vosaltres.


El COCM no es fa responsable de les opinions i valoracions dels entrevistats. Igualment el COCM vol aclarar que en cap moment els experts van apuntar a Roger Vilamala com a guanyador, però de totes maneres, el Comité entén que quan una persona acostumada a perdre obté un títol perd el nord i el seu comportament es veu trastocat de dalt a baix, esperem que el campió recuperi la consciència i deixi de dir disbarats.

No hay comentarios:

Publicar un comentario